Frederick Matthias Alexander

Frederick Matthias Alexander (1869-1955)  fou un actor nascut a  Tasmania, Australia.

Desenvolupà  la seva carrera com a actor  i  s’interessà especialment pel recitat dels monòlegs de Shakespeare. En l’exercici de la seva professió, començà a patir problemes vocals reiterats que li provocaren la pèrdua de la veu i li impedien continuar actúan amb normalitat. Metges i professors li recomenaven repòs que li permitía recuperar la veu, però en el reinici de la seva pràctica, apareixia de nou l’afonia.

Fou així com arribà a la conclusió de que era allò que feia amb si mateix l’origen de la seva afonia. Fou aleshores quan començà un llarg procès d’autobservació en el qual descobrí que l’excessiva tensió muscular era la causant dels seus problemes . Que no es limitava a l’aparell fonador, sinó a un patró psicocorporal generalitzat d’ús de si mateix.  Amb els anys s’adonà de  que el seu problema el tenien també,  moltes altres persones.

Va descobrir que quan no hi ha tensió al coll, el cap no comprimeix l’espina i aquesta és lliure i llarga, com a resposta a la gravetat.

Comprovant de que  la relació natural entre el cap, el coll i l’esquena dóna lloc a l’equilibri i la coordinació integrada de la persona.

Un principi que influeix profundament en la salut i el benestar de la persona.

Davant de l’èxit de la seva recuperació, divereses personalitats del món del teatre, de la política i d’altres li demaren si el podia ensenyar la seva tècnica. Així doncs, inicia la seva pràctica com a professor l’any 1909 i la primera escola de professors a Londres, l’any 1931.

Els llibres que va escriure sobre el seu treball són:

  • Man’s Supreme Inheritance (1910). Mouritz, London, 1996.
  • Constructive Conscious Control of the Individual (1923), STAT Books, 1997.
  • The Use of the Self (1932), Victor Gollancz, London , 1985.
  • The Universal Constant in Living (1942), Mouritz, London, 2000.

Els  llibres escrits per Alexander traduits al castellà són :

  • El uso de sí mismo (Paidós, Barcelona, 1995).
  • La Constante Universal de la Vida ( La Liebre de Marzo, Barcelona 2009).
  • La Herencia Suprema del Hombre ( Letras de autor, Madrid, 2017)